caràcter

Borrowed from Latin character, from Ancient Greek χαρακτήρ (kharaktḗr, “type, nature, character”), from χαράσσω (kharássō, “to engrave”).

• IPA^(key): (Central) [kəˈɾak.tər]
• IPA^(key): (Balearic) [kəˈɾak.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [kaˈɾak.teɾ]

• Audio

  (file)

caràcter m (plural caràcters)

1. character (distinguishing feature; characteristic)
2. personality
   • 2009, Jean Grave, Les Aventures d'en Nono:

     era d'un caràcter molt indulgent

     He had an indulgent personality

3. character, symbol

• caracteritzar

• característic

• “caràcter” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.